Article a “Regió7” de Manresa. Memorial Flors Sirera

Artículo en Regió 7 de Manresa: “L’ARC DEL MEMORIAL I LA RESILIÈNCIA” del 9 de enero de 2012

Solo en catalán

 Flors Riera Manresa Rwanda

Enguany fem novament memòria de la fèrtil vida i la mort violenta de na Flors Sirera, en Manuel Madrazo i en Luis Valtueña a Rwanda. Ja fa
catorze anys de la seva desaparició física. Els memorials que tenen sentit van més enllà del simple record. De fet, evoquen una presència. Una presència transformada i transformadora d’unes vides generoses. Vides amb limitacions i potencialitats, com les de tots, però generoses i amatents als clams i als laments dels qui ploren. Els de prop i també els de lluny.

Encara que no vaig conèixer la Flors personalment m’ha arribat a través de la seva família i alguns dels seus companys extraordinaris de Metges del Món el seu interès per la vida amb majúscules, la seva sensibilitat especial per les persones més desvalgudes, la seva capacitat de cum passionemcom art en l’acompanyament de les passions dels altres. Tota aquesta potència movia el motor de la seva vida personal i professional.

Això l’apropà a nens i adults malalts com a infermera. I aquest apropament la va portar lluny en l’espai i el temps. Lluny en l’espai desplaçant-se fins Rwanda en dues ocasions per assistir i curar alguns dels intocables del món: els refugiats, els malalts, els esgotats de lluitar… fins i tot aquells que llavors anomenaven genocidaires i no eren més que víctimes dobles i doblades de l’opressió i l’absurditat de la voluntat de dominació cega. Fins al punt que, en atendre aquestes persones, ella mateixa es va convertir en víctima del grup polític-militar que exercia -i encara exerceix- l’opressió a Rwanda.

Sense alçar la veu i amb gestos senzills d’aportar medicaments, acompanyament i curació a persones necessitades enmig d’un conflicte bèl·lic, va molestar els qui apareixien com els salvadors de Rwanda.

Però aquests gestos han depassat la memòria i la història, aquella que només relaten els vencedors creant mites sobre ells mateixos. I no només a través del procés de justícia que intenta fa anys portar a la llum del dia el que els tirans i assassins van intentar ocultar. Aquell fruit preciós va ser esquinçat de l’arbre però les seves llavors germinen pertot, encara avui. La mare de la Flors va dir fa anys, en la cloenda de la segona edició del Diàleg IntraRwandès que es va celebrar al Masnou, amb la presència de vint líders rwandesos, que, aquell dia, veient els esforços dels rwandesos per construir nous horitzons –semblantment a nosaltres a partir de la guerra civil i la dictadura–, havia comprès millor la seva filla. Allò donava un significat emergent tant a la vida com a la mort de la Flors. I el Diàleg IntraRwandès segueix endavant amb la seva força i la de molts altres. Dues persones que han participat en el diàleg i que van gosar voler portar a Rwanda –des de l’exili– els missatges consensuats que albiraven nous camins per a Rwanda en aquest procés de construcció de pau, na Victoire Umuhoza i en Déo Mushaidi, ja fa més d’un any que van ser empresonats pel règim totalitari de Paul Kagame, acusats de delictes inventats, amb la passiva mirada d’estats com els EUA, la Gran Bretanya, Holanda i Suècia, que els donen suport econòmic, polític i financer perquè les seves multinacionals puguin seguir explotant els recursos miners de la veïna República Democràtica del Congo. I la resta de la comunitat internacional segueix mirant aquesta burla a la condició humana com un espectador impassible que observa una pallissa i segueix mirant sense fer-hi res. Però, persones com la Flors, la Victoire o en Déo, allà i aquí, segueixen lluitant, sense alçar la veu i amb gestos senzills, perquè la dignitat humana prevalgui.

Aquestes persones mostren una capacitat de resiliència en l’adversitat de la qual tots podem aprendre, sobretot en aquests moments difícils que vivim. Resiliència individual i col·lectiva. Com un arc que s’adapta a la pressió acumulant energia potencial per llançar-se endavant en el moment precís. Un mil·límetre de canvi en l’orientació de la fletxa porta com a conseqüència que aquesta es desplaci metres enllà.

La Flors i els seus fruits avui ens porten metres i metres enllà, lluny en el temps.

0 comments… add one

Leave a Comment

*