Entrevista en la Revista “Presència”: Mercenaris

Solo en catalán. Descargue revista completa “Presència – Mercenaris”, semana del 13 al 19 de enero 2012

JORDI PALOU-LOVERDOS Coautor i director de l’estudi sobre les PMSC

«Són monstres desconnectats del sentit humà de la vida»

CARME VINYOLES

En acomiadar-nos tanquem amb ell la porta del seu despatx d’advocat del passeig de Sant Joan, un lloc de treball i de compromís impregnat de la vibrant atmosfera de conspiració per la pau i la justícia que hi han deixat en l’última dècada bona part de la gent més valenta i digna del planeta. És el dia que s’ha fet públic el seu nomenament com a nou director del Memorial Democràtic de la Generalitat, i, tot i que aquesta qüestió no és l’objecte de la cita concertada amb anterioritat, no podem deixar de reflexionar sobre com afrontarà el repte de restituir la veritat històrica un home que ha destinat anys i esforços a investigar el passat i el present, i posar al descobert abusos i violacions dels drets humans comesos des de la impunitat del poder en les seves molt diverses formes.

Jordi Palou en Revista Presència

És una reflexió que per ara queda oberta mentre fem l’última entrevista al que ha estat mediador i consultor per a la resolució de conflictes, representant legal davant l’Audiencia Nacional de víctimes catalanes, espanyoles, ruandeses i congoleses en la iniciativa de justícia universal
per crims internacionals a Àfrica central, facilitador del diàleg intraruandès i, finalment, director i coautor de l’estudi sobre les empreses militars i de seguretat privades (PMSC) de les quals tracta aquest reportatge.

Una intens recorregut vital del qual no es pensa desvincular, almenys com a voluntari en les seves matinades i caps de setmana lliures.

–Denúncia del pillatge de guerra, de les noves formes d’espoli dels recursos, de les múltiples atrocitats contra la població civil… Què l’ha portat a submergir-se en aquesta crua realitat?

–»D’entrada els meus principis, que em fan rebutjar tota situació de violència i injustícia, i encara més quan es produeix una desproporció tan enorme de forces entre qui la crea amb nun ressort impressionant d’artificis i complicitats i qui la pateix des de la més absoluta indefensió. També, una forta inquietud per comprendre el que passa al món, la substància que nodreix les relacions socials, les relacions comunitàries, les relacions internacionals, tot el que afecta la gent, que la uneix i l’enfronta, que desvetlla els seus temors i la seva solidaritat…»

–La humanitat en estat pur.

–«Jo diria que les dues cares de la mateixa moneda, totes dues d’una potència grandíssima. Per una banda, l’horror més gran; el nivell de les matances a Ruanda i al Congo ha estat el més elevat després de la Segona Guerra Mundial. I per l’altra, l’honor també immens de conèixer persones d’una generositat i un coratge extraordinaris, capaces de transcendir els aspectes més durs de la pròpia supervivència i testificar contra els responsables dels crims, moguts per un sentit de reparació i per l’esperança de construir un futur en què la reconciliació sigui possible. Penso en gent de Ruanda, del Congo, de l’Afganistan, de l’Iran, de l’Iraq, dels EUA, de Bèlgica, de Catalunya. Penso, per exemple, en la mare de Flors Sirera (cooperant de Metges del Món assassinada juntament amb altres dos companys el 18 de gener del 1997 a Ruanda), que, en una de les edicions del diàleg entre hutus i tutsis, va dir: «Escoltant el que ells esperen per al seu poble i per al seu país, he entès millor la vida de la meva filla i també la
seva mort.» Va entendre, de fet, el que per a mi és essencial: que no ens podem mantenir al marge del que passa al món, perquè ens acaba afectant a tots.»

–En aquest sentit, la recerca sobre la privatització de la guerra constata una altra dimensió de la violència amb imbricacions molt poderoses.

–«Efectivament, la nostra investigació desvela els mecanismes de funcionament de les PMSC, com es mouen, s’oculten
i es cobreixen legalment; com utilitzen els instruments polítics, financers i militars al servei del seu lucre. T’adones de la seva
crueltat freda, de la seva lògica implacable… Són monstres desconnectats del sentit humà de la vida, l’únic que els interessa és
guanyar diners. Em ve aquesta imatge: un tanc que avança cap al seu objectiu sense que res no el desviï; una planta, una persona,
un poble són simples efectes col·laterals, si s’ensopeguen en el seu camí, no tenen cap valor.»

–Però qui són aquesta gent? De qui estem parlant? A qui pot exigir responsabilitats la ciutadania?

–«Estem parlant, a grans trets, d’una aliança entre el poder militar, el poder financer i el poder polític tan estreta i ben travada
en la seva còmplice actuació que representa un autèntic canvi de paradigma amb relació a l’essència i al funcionament del mateix
estat de dret, que va néixer, precisament, per superar l’absolutisme i evitar els abusos de poder. Es pot entendre molt bé seguint la trajectòria de Dick Cheney, primer com a secretari de defensa, després com a cap executiu de Halliburton amb substanciosos contractes del Pentàgon, més endavant com a vicepresident dels Estats Units que, inventant tota mena de mentides sobre armes de destrucció massiva, decideix la invasió de l’Iraq, on, naturalment, Halliburton i moltes altres companyies, ha fet i continuaran fent un gran negoci. D’aquesta mena de connexions, estem parlant. Finalment són la mateixa gent que es passa d’un costat a l’altre sense cap escrúpol, que estan darrere una estratègia combinada que els permet obtenir recursos públics per al seu benefici privat, totalment insensibles a la mort i destrucció que provoquen.»

–Traspassen fronteres, doncs, sense cap mena de control dels governs….

–«Mouen voluntats i utilitzen el vehicle que més convé als seus interessos, ja sigui l’estructura d’una empresa, d’un exèrcit, d’un estat. En certa manera em recorden l’Alien de la pel·lícula: hi ha un ésser que posseeix l’ésser que es desplaça i l’elimina quan ja no li és útil. Potser ho explico d’una manera massa gràfica, però és que estic convençut que ens hi estem jugant molt com a humanitat, que aquestes grans companyies, si res no regula ni limita el seu immens poder, ens estan portant a una espècie de neoarcaisme, a una situació prèvia a la configuració de l’estat de dret i la conquesta de les llibertats democràtiques.»

–S’està referint a un cop d’estat?

–«Doncs sí, ja li estan fent un cop d’estat al món. Només cal veure la situació de guerra estructural que genera la crisi, a
partir del que manen i ordenen els mercats, que no són altra cosa que aquestes grans corporacions financeres que inverteixen
en tràfic d’armes, de persones, de drogues, d’animals i de recursos naturals, en delinqüència organitzada. Finalment es
tracta d’invertir en condicions de conflicte i violència per oferir els seus serveis com a empreses de seguretat que, a la vegada que
protegeixen els seus interessos i els de les companyies extractores –és a dir, espoliadores– de recursos, generen més condicions
de conflicte i violència que fan més necessària la seva presència. Són les regles d’un negoci perversament rodó, d’un monstre
que pot acabar devorant no tan sols els estats sinó la mateixa societat.

–És el que ha passat a l’Iraq? Se suposa que s’hi anava a portar la democràcia i els drets humans…

–«Hi entren i ho escombren tot, no tan sols el líder executat per tercers en una espècie de xou judicial, sinó també l’estructura
física i jurídica del país, les seves elits i la societat civil amb un nivell de formació destacat. Posen els seus titelles corruptes i s’omplen
les butxaques destruint i reconstruint, extraient petroli, venent seguretat. Actualment la ciutadania ha adquirit consciència
que darrere la invasió d’un exèrcit hi ha l’espoli de recursos, però potser encara no coneix prou bé que, paral·lelament
a aquest objectiu i amb el mateix volum de negoci actuen les empreses militars i de seguretat privades, que alimenten la
guerra perquè se n’alimenten, traçant un cercle viciós destructiu del qual és difícil escapar. En un sentit contrari a aquesta dinàmica
suïcida, convindria invertir en construcció de pau, en investigació per la pau, en processos de diàleg i de mediació internacional…
a reduir l’estoc d’armament i generar llocs de treball civils.»

–En la seva investigació anterior, dedicada a les grans companyies extractores del Congo (Justícia internacional, pillatge de guerra, drets humans i multinacionals, editat el juliol del 2010 per l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans), ja reclamava als sistemes de justícia més eficiència en la lluita contra les noves formes de criminalitat.

–«Entre altres mesures, proposava als estats que invertissin en la creació d’una normativa internacional vinculant i aplicable
per controlar democràticament el poder d’aquestes grans corporacions i marcar el seu nivell de responsabilitat i el
dels seus empleats, perquè a hores d’ara la majoria de les seves actuacions passen desapercebudes i resten en la impunitat. És
un dels grans reptes que hem d’afrontar com a societat: establir instruments eficaços per promoure els drets humans i prevenir les guerres.»

0 comments… add one

Leave a Comment

*